Estanislao Marco Valls (La Vall d’Uixó, Castelló, 17 de maig de 1873 – València, 22 de juny de 1954) va ser un compositor i guitarrista valencià.

Estanislao Marco és una de les figures més desconegudes en la història de la guitarra, sent fonamental el seu paper com a nexe d’unió entre Francesc Tàrrega i la generació de guitarristes nascuts en la segona dècada del segle XX.

La vida professional d’Estanislao no va ser fàcil en els seus inicis. D’origen molt humil, als cinc anys es va traslladar amb la seva família a València, on va començar les seves actuacions com a músic ambulant pels carrers i les places de la ciutat. El seu pare, Manuel Marco, era guitarrista aficionat i li va ensenyar les primeres nocions de l’instrument. Les lliçons de solfeig les va rebre del seu germà Manuel, que assistia a l’acadèmia de música del mestre Manuel Penella, realitzant grans progressos en poc de temps. Va conèixer a Tomás Rico, empresari del Teatre Principal de València, qui li va autoritzar l’entrada lliure per la porta de l’escenari que donava a la trapa on es reunien els músics de l’orquestra durant l’entreacte. Allí, a penes amb vuit anys, es va iniciar en l’aprenentatge de la interpretació i la tècnica musical. Va tenir ocasió d’escoltar en directe i de relacionar-se amb les grans figures de l’època com Tàrrega, que va actuar al novembre de 1880, el violinista Pablo *Sarasate, la soprano madrilenya *Adelina *Patti, el tenor Francisco *Vinyes, Anton *Rubinstein…

Moltes vegades va actuar amb el seu germà per a algunes companyies de teatre, òpera i sarsuela. En 1887 van ser els encarregats d’organitzar una rondalla de guitarres, llaüts i *bandurrias amb músics cecs per a l’execució de la cercavila i la jota final del primer acte en l’estrena de la sarsuela de *Ruperto *Chapí La Bruixa, al Teatre Principal de València, i a la Dolores del mestre Tomás *Bretón.

Va formar part del conegut com a “Quartet del Túria”, on va poder donar ales a la seva creativitat en forma de composicions de diferent tipus. Va destacar, així mateix, com a docent, esdevenint un autèntic apòstol de la guitarra en terres valencianes

Un romàntic *renacencista en la Vall.

A les acaballes del segle XIX Estanislao Marco era un home jove i de cultura, que s’havia format al recer d’aquells músics i empresaris artístics que construïen la sòlida vida cultural de la València del Renaixement. La figura d’Estanislao Marco, com ho van fer també uns altres *valleros com per exemple *Lleonard *Mingarro, rebia i catalitzava aquelles influències romàntiques que Goethe, Lord *Byron o Alexandre *Dumas propagaven a l’Europa del moment. Així, la seva aportació a la Renaixement valencià va estar en base d’unes peces breus però exquisides (com per exemple valsos, tangos o masurques) que naixien en el propi cor i es traslladaven amb passió a les partitures sense perdre de vista el folklore i la tradició popular del poble valencià, que va esdevenir alhora font i destinatari de l’obra més genuïna de l’autor *vallero.

Un gran nom de la guitarra injustament oblidat.

Les sacsejades de la història, no obstant això, van fer caure a Estanislao Marco en un injust oblit que ara contribuïm a deixar enrere. Sorprèn que cap deixeble avançat del magnífic Francesc Tàrrega no hagi omplert pàgines amb línies sobre la seva obra i escenaris amb sons de les seves partitures. Fins al moment s’han fet pocs treballs per a treure a la llum un autor injustament desconegut a nivell estatal, autonòmic i per desgràcia també local. Investigadors com Jorge Orozco, amb qui comptem en l’organització d’aquest festival, han estat dels pocs que han procurat treure de les ombres de l’oblit al nostre guitarrista més destacat.